Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres que l’avencen tots d’adreça al mercat.
Els de casa a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès ja han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena
i els recullen les plomes
i ja enyoren demà.
Demà, posats a taula, oblidarem els pobres
-i tan pobres com som!-
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.
Joan Salvat-Papasseit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.