El conte guanyador de la Martina: "La màgia d'una nit d'estiu"

La màgia d’una nit d’estiu

Vaig mirar per la finestra: el cel ja era blau fosc. Els pares eren de vacances uns dies a Austràlia, la meva germana estava amb les amigues, i l’avi s’havia quedat adormit al sofà, veient una pel·lícula de misteri. Ningú no se n’adonaria si me’n anava. Vaig córrer entre els arbres. Al mig del bosc, la paret de la cova s’obria com un gros badall. M’hi vaig ficar i, de cop i volta, un drac de color blau es va lligar bé la seva corbata, Era el Dustin! Jo i el Dustin érem amics i ens trobàvem a la cova per explicar-nos històries. El Dustin havia viscut en aquella mateixa cova, des dels temps dels cavallers amb armadures que li feien la vida impossible. I, és clar, en sabia moltes d’històries amb tants anys com havia viscut. Jo, per la meva banda, li explicava anècdotes de cada dia.

El Dustin em va agafar per la mà i em va asseure en una taula on hi havia un llibre gruixut com les parets de la cova. Vaig mirar el llibre amb curiositat:

–Què és? –vaig preguntar estranyada, tot allargant el dit cap al llibre.

–.No el toquis, perquè és màgic. –El Dustin em va apartar la mà del llibre

–Màgic? – Amb uns ulls oberts com unes taronges– Quina màgia fa?

–Doncs és com una mena de transportador, si et concentres en el jeroglífics que hi ha escrits vas a parar a Espirtruc!

–Oooooh! Com m’agradaria anar dins d’un jeroglífic! I per cert, què caram és Espirtruc?

–No t’ho aconsello pas... I Espirtruc és... El Planeta de les Lletres–Va dir apartant una mica el llibre.–. Avui, però, t’explicaré una història que encara no saps: sobre el meu origen

–El teu origen? de veritat? – Vaig fer jo, sorpresa.

–Sí! Els dracs provenim de.... Però abans de començar, que et sembla un bocí de xocolata? En tinc d’aquella que tan t’agrada. –Va dir tallant la frase anterior.

 I jo salivant vaig fer que sí amb el cap. El drac se’n va anar cap al fons de la cova arrossegant la cua llarga i pesada. Vaig esperar asseguda a la taula, tot gronxant les cames. Vaig girar-me cap al llibre. Vaig estirar el braç i amb la mà vaig fregar  la coberta de pell, estava plena de pols. Sentia una gran curiositat, però no em decidia a obrir-lo... fins que el vaig obrir de cop. Tancant un ull però deixant l’altre mig obert. Vaig obrir una miqueta el llibre i amb el dit feia passar les pàgines. Estava escrit a mà amb els jeroglífics més bonics que havia vist mai. Per l’ull mig obert que tenia veia taques de tinta de la ploma amb la que estava escrit aquell llibre. Al fons de la cova se sentia el drac obrint armaris,

no devia saber on havia posat la xocolata. Em vaig aturar en una pàgina amb unes paraules en llatí, no les entenia gaire bé amb un ull mig obert... Vaig obrir l’altre ull i vaig contemplar les paraules. Hi deia: Sospir, Vent i Literatura... No entenia el significat d’aquelles paraules... però de cop em vaig adonar d’una brisa suau que em feia voleiar els cabells i d’una forta ventada vaig caure dins del llibre. Vaig sentir rialles, feia olor com a...llibre nou, a tinta humida... Vaig obrir els ulls amb curiositat per saber què hi havia al meu voltant i eren lletres! Havia anat a parar dins d’Espirtruc!

Les lletres em van veure i una S en forma de serp venia cap a mi corrent! Em vaig espantar i vaig sortir direcció cap al bosc, vaig fer un salt em vaig agafar a la primera branca que hi havia. Per sort la serp no se’n va adonar i seguia corrent. Jo em vaig deixar caure suaument terra amb els peus. Hi brillava una O groga, com el sol! I darrere el sol el pic de la A! Una C venia cap a mi.. era sospitós, no sabia el que era. Al final vaig saber que era un cocodril per les seves dents esmolades, al meu costat hi havia un llac. Sense dubtar m’hi vaig tirar amb l’aire agafat per la boca. Vaig sortir disparada de l’aigua, estava gelada! Vaig continuar corrent em vaig girar i de cop i volta... –Pum! Em vaig donar un cop al cap.

Vaig estar inconscient durant 10 minuts, fins que vaig obrir els ulls i... Em trobava a casa meva! m’havia despertat al sofà,  Al meu costat l’avi dormia amb les ulleres encara sobre el nas. A la cuina se sentien les rialles de la meva germana amb les amigues. Oh, quin descans, tot havia estat un somni!  Alleugerida, em vaig aixecar del sofà i em vaig dirigir a la cuina. Em venia de gust un bocí de xocolata. Tot i que potser la meva germana i les seves amiguetes se l’haurien acabat, perquè quan tornaven de la piscina es menjaven tot el que trobaven. Vaig entrar a la cuina i se’m va obrir la boca mirant les nenes. Sobre la taula reposava l’embolcall, ben buit, ni un bocí quedava. S’havien acabat tota la xocolata la meva germana i les seves amigues, però no m’importava, el únic que volia era estar a casa meva.